Parlem del passat: verbs

TEORIA

Per parlar del passat en català feim servir diversos temps verbals. Veiem-ne un parell:

    1.   Passat d'indicatiu

 

      S'utilitza per parlar d'accions passades dins un període de temps acabat.

El passat d'indicatiu en català té dues formes: la simple i la perifràstica (amb l'auxiliar va seguit d'infinitiu).

Ahir anàrem a dormir a les onze.
Ahir vàrem anar a dormir a les onze.

La forma més usual a la majoria del domini lingüístic català és el passat perifràstic,que a Eivissa conviu amb el passat simple.

Les marques temporals d'aquest temps són del tipus ahir, abans-d'ahir, una vegada, aquella vegada, aquell dia, l'altre dia, la setmana passada, el mes passat, l'any ...., aquell any, aquell segle, etc. 

     2.   Perfet

S'utilitza per parlar d'accions acabades emmarcades dins un període que encara no ha acabat de transcórrer.

Ell ha arribat avui a les deu.

Les marques temporals d'aquest temps són del tipus ara, avui, aquest matí, aquesta tarda, aquest vespre, aquesta nit; fa un moment, fins ara, (durant) aquesta setmana, (durant) aquest mes, enguany, etc. Aquests  adverbis i locucions s'han de referir a un període en què encara ens trobam. 

3.   Imperfet

S'utilitza per parlar d'accions que estaven desenvolupant-se en un moment del passat. El feim servir per parlar d'accions habituals en el passat i descriure persones, coses o llocs del passat.

Ella anava a missa cada diumenge.

PRÀCTICA
Ompliu els espais buits amb la forma correcta del passat perifràstic, del perfet o  l'imperfet.

a. N’Isidor Macabich _______________ (néixer) a la ciutat d’Eivissa l’any 1883.

   

b. Ella _______________ (venir) a veure’m fa una estona i _______________ (fer) un cafè.

c. L’any passat nosaltres _______________ (anar) a Londres amb uns amics.

d. Quan tu _______________ (sortir) de casa aquest matí, no _______________  (tancar) la porta. Has de vigilar  més!

e. Enguany l’Ajuntament _______________ (organitzar) moltes activitats en línia.

f. Una vegada _______________ (conèixer) una al·lota que parlava amb els peixos.

g. L’altre dia __________ (venir) a visitar-me el meu cosí i  el _______________ (dur) al museu arqueològic.

    

h. En aquella època hi havia una crisi econòmica i tothom ______________ (marxar) del país per  motius laborals.

i. Li _______________ (dir) milers de vegades! No vull que dugui animals a casa!

j. Quan jo era petita, sempre __________ (portar) vestits vermells. 

D'aquí una setmana rebreu les respostes correctes a la vostra adreça de correu electrònic.

SETENA SETMANA Un capellà, la llengua d'Eivissa i els estels

Heu vist quin cel més polit hi ha a les nits enguany que no tenim tanta contaminació lumínica?

Voleu conèixer la denominació popular eivissenca dels estels? Cicau aquí: Estels d'Eivissa

Interessant, veritat?

Els humans sempre han mirat cap al cel. Alguns amb més dedicació que altres. Sabeu qui va ser en Vicent Serra Orvay? Un astònom jordier!

 Vicent Serra Orvay estudiant un eclipsi a través d'un vidre fumat

Vicent Serra Orvay Margalits va néixer a Sant Jordi de ses Salines el 7 d’octubre de 1869. Era fill d’una família de propietaris rurals del pla de ses Salines, la dels Serres de cas Margalits. Amb dotze anys va ingressar al Seminari d’Eivissa. Era un al·lot molt intel·ligent i encara era alumne de filosofia quan va començar a impartir classes de matemàtiques, física i química. Un dels seus alumnes va ser Isidor Macabich Llobet, que anys després va destacar com a periodista, historiador i folkorista. 

Amb només 22 anys va rebre l’ordenació sacerdotal i poc després va celebrar la seva primera missa a l’església de Sant Jordi. Va ser vicari de Jesús i de Sant Antoni de Portmany i l’any 1895 obtingué una canongia a la Catedral. 

Deixant de banda el seu important paper com a home d’església, Vicent Serra dedicà la resta de la seva vida a la investigació, la docència i la lectura.

La història del català a Eivissa no pot fer-se sense tenir en compte la seua contribució. Fou l'enllaç eivissenc de l'investigador Mn. Antoni Maria Alcover per a l'estudi de la llengua catalana a les Pitiüses.  Amb ell Alcover va fer arribar a les nostres illes la seua lletra de convit perquè els eivissencs participassin en la gran tasca lexicogràfica que estava iniciant: elaborar un gran diccionari de la llengua catalana, el Diccionari Català-Valencià-Balear, una de les peces fonamentals de la llengua catalana. Alcover deia d'ell que era un “Col·laborador de poca son”.

L'any 1906 va assistir al Primer Congrés de la Llengua Catalana per donar a conèixer la situació de la llengua catalana a Eivissa. Era la primera vegada que es donava a conèixer la parla d’Eivissa i Formentera al món científic. 

La seua altra gran passió fou l'astronomia. Serra contava així els seus inicis en el món de l'astronomia:

“Tenia més de trenta anys  quan simplement per curiositat vaig encarregar un petit volum d’astronomia escrit en francès i (…) al contacte amb aquelles pàgines vaig veure amb sorpresa que allò era fet per a mi, i no vaig vacil·lar des de llavors a buscar qui pogués endinsar-me als espais siderals”.

Va escriure articles d'astronomia, impartir conferències i mantenir correspondència amb astrònoms de tot el món.

Si en voleu saber més, clicau aquí.

I ara ve la nostra activitat d'expressió escrita d'aquesta setmana: escriu una petita biografia d'una persona de la teua família que hagi destacat per alguna raó o que senzillament sigui especial per a tu. (120-140 paraules)

Assumpte del missatge: Activitat 7