L'Ajuntament de Sant Josep va convocar un concurs de microrelats durant el confinament. La temàtica havia de ser el confinament i hi havien d'aparèixer quatre paraules molt josepines: "esgarinzador", "garrida", "reminyola" i "baldraca".
Sabeu què signifiquen aquestes paraules?
Esgarinzador: "Gronxador "en català estàndard.
Aquí en podeu veure un en marxa, empès per una josepina.
Garrida: una nena.
A l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera: Persona de pocs anys, que encara no ha arribat a l’adolescència.
Una garrida damunt un esgarinzador
Reminyola: Reunió de vesins amb la finalitat d´ajudar a fer una feina a un altre vesí, de manera totalment gratuïta i que també solia tenir un cert component festiu. Els de la casa acostumaven a agrair el favor preparant un petit convit. A Sant Antoni de Portmany també se li dóna el nom de calima.
Baldraca: Atuell arrodonit i ventrut de terrissa porosa, amb una ansa a la part superior i dos brocs, un d’ample a la part posterior, per on s’omple d’aigua, i un de petit a la part anterior per beure al gallet.
També es fa servir col·loquialment per a parlar del pit o mamella d’una dona.
Podeu llegir els relats aquí.
Què us han semblat?
El microrelat és un relat breu i pertany als textos narratius. Narra un fet o fets reals o imaginaris de forma breu i concisa.
Ara pots fer la nostra SEGONA ACTIVITAT:
Què us han semblat?
El microrelat és un relat breu i pertany als textos narratius. Narra un fet o fets reals o imaginaris de forma breu i concisa.
A voltes, tan breu que, per exemple, hi ha un microrelat de l’escriptor guatemalenc Augusto Monterroso
que diu:
Quan es va despertar, el dinosaure encara era allà.
Per ajudar-nos a escriure'l, ens podem fer les següents preguntes:
Qui? Què passa? Quan? Com? On?
Ara pots fer la nostra SEGONA ACTIVITAT:
Escriu un petit relat sobre el confinament.
T'atreviries a incloure-hi alguna d'aquestes quatre paraules?
Assumpte del correu electrònic: Activitat 2
Important: tots podem escriure una petita història, no es tracta de fer un microrelat per a guanyar el Premi Nobel, es tracta d'experimentar amb la llengua i passar-s'ho bé fent-ho!
T'hi atreveixes?
Som-hi!
Bona tarda a tots i totes!
ResponEliminaDeixo aquí el meu microrelat :)
En aquest confinament la meva garrida tan bonica i tan tranquil·la com sempre. M'ha demanat que li faci un esgarinzador per jugar al pati amb els seus gossets i les seves nines.
Li he dit que quan acabi aquest confinament farem una reminyola per recollir les fruites i les verdures. Ja queda menys. De moment vaig a omplir la baldraca d'aigua al pati, on juga la meva petita i em fa tan feliç.
Salut
L'enhorabona, Sandra! Has escrit un relat molt polit!
EliminaHola a tots i totes!
ResponEliminaJo també deixo aquí el meu relat. Una abraçada!
Després de tres setmanes va comprendre que el confinament seuria molt llarg. La garrida necessitava activitat física i un entreteniment a més a més dels exercicis de l’escola. Va pensar i pensar i finalment ho va tenir: van convertir el vell safareig en una piscina! Dies de neteja, molta neteja. Un poc de fontaneria i després van pintar-ho, blau i amb una balena blanca. Molta feina. Hauria set millor amb familiars i vesins, una reminyola com abans...però són temps diferents. Per quan va començar la calor, treballaven amb la baldraca a prop, només havien de llevar les herbes de l'entorn i omplir-la d’aigua. Quan el confinament va acabar, van celebrar-ho amb amics amb una festa a la piscina nova. I també varen posar-hi un esgarinzador!
Molt bona feina, Almu! Repte superat amb escreix!
EliminaHola a tots i totes!
ResponEliminaJo també deixo aquí el meu relat. Una abraçada!
Després de tres setmanes va comprendre que el confinament seuria molt llarg. La garrida necessitava activitat física i un entreteniment a més a més dels exercicis de l’escola. Va pensar i pensar i finalment ho va tenir: van convertir el vell safareig en una piscina! Dies de neteja, molta neteja. Un poc de fontaneria i després van pintar-ho, blau i amb una balena blanca. Molta feina. Hauria set millor amb familiars i vesins, una reminyola com abans...però són temps diferents. Per quan va començar la calor, treballaven amb la baldraca a prop, només havien de llevar les herbes de l'entorn i omplir-la d’aigua. Quan el confinament va acabar, van celebrar-ho amb amics amb una festa a la piscina nova. I també varen posar-hi un esgarinzador!
Bon dia!
ResponEliminaDeixo el meu microrelat-
Primer dia que es permet anar a la platja amb els boixos. En Mateo, el meu fill, té 7 anys i estava molt emocionat. Amalia, la meua filla, té 15 mesos. La petita garrida estava plena d'emoció com quan érem petits i el gronxador ja no podia anar més alt. Amb la roba posada es va ficar corrent a la mar.
Gràcies
Luciana
Quina imatge final més polida! Molt bona feina, Luciana!
EliminaHola!
ResponEliminaAquest es el meu microrelat,inspirat en la meva germana petita
A la Júlia li varen explicar tot això del covid 19 , totes aquestes noves mesures de seguretat, i que no aniria a escola per uns dies . Ningú sabia quants..
La garrida es va possar a fer totes aquelles coses que li agradava fer.. jugar, fer coques i galetes amb la mama, i sobre tot, dibuixar. Va empaperar les finestres de ca seua amb acolorits arcs de sant Martí, amb bonics missatges d’esperança.
Que polit, el teu relat!Que polit, aquest missatge d'esperança! Molt bona feina, Imma!
Elimina