Parlem del passat: verbs

TEORIA

Per parlar del passat en català feim servir diversos temps verbals. Veiem-ne un parell:

    1.   Passat d'indicatiu

 

      S'utilitza per parlar d'accions passades dins un període de temps acabat.

El passat d'indicatiu en català té dues formes: la simple i la perifràstica (amb l'auxiliar va seguit d'infinitiu).

Ahir anàrem a dormir a les onze.
Ahir vàrem anar a dormir a les onze.

La forma més usual a la majoria del domini lingüístic català és el passat perifràstic,que a Eivissa conviu amb el passat simple.

Les marques temporals d'aquest temps són del tipus ahir, abans-d'ahir, una vegada, aquella vegada, aquell dia, l'altre dia, la setmana passada, el mes passat, l'any ...., aquell any, aquell segle, etc. 

     2.   Perfet

S'utilitza per parlar d'accions acabades emmarcades dins un període que encara no ha acabat de transcórrer.

Ell ha arribat avui a les deu.

Les marques temporals d'aquest temps són del tipus ara, avui, aquest matí, aquesta tarda, aquest vespre, aquesta nit; fa un moment, fins ara, (durant) aquesta setmana, (durant) aquest mes, enguany, etc. Aquests  adverbis i locucions s'han de referir a un període en què encara ens trobam. 

3.   Imperfet

S'utilitza per parlar d'accions que estaven desenvolupant-se en un moment del passat. El feim servir per parlar d'accions habituals en el passat i descriure persones, coses o llocs del passat.

Ella anava a missa cada diumenge.

PRÀCTICA
Ompliu els espais buits amb la forma correcta del passat perifràstic, del perfet o  l'imperfet.

a. N’Isidor Macabich _______________ (néixer) a la ciutat d’Eivissa l’any 1883.

   

b. Ella _______________ (venir) a veure’m fa una estona i _______________ (fer) un cafè.

c. L’any passat nosaltres _______________ (anar) a Londres amb uns amics.

d. Quan tu _______________ (sortir) de casa aquest matí, no _______________  (tancar) la porta. Has de vigilar  més!

e. Enguany l’Ajuntament _______________ (organitzar) moltes activitats en línia.

f. Una vegada _______________ (conèixer) una al·lota que parlava amb els peixos.

g. L’altre dia __________ (venir) a visitar-me el meu cosí i  el _______________ (dur) al museu arqueològic.

    

h. En aquella època hi havia una crisi econòmica i tothom ______________ (marxar) del país per  motius laborals.

i. Li _______________ (dir) milers de vegades! No vull que dugui animals a casa!

j. Quan jo era petita, sempre __________ (portar) vestits vermells. 

D'aquí una setmana rebreu les respostes correctes a la vostra adreça de correu electrònic.

SETENA SETMANA Un capellà, la llengua d'Eivissa i els estels

Heu vist quin cel més polit hi ha a les nits enguany que no tenim tanta contaminació lumínica?

Voleu conèixer la denominació popular eivissenca dels estels? Cicau aquí: Estels d'Eivissa

Interessant, veritat?

Els humans sempre han mirat cap al cel. Alguns amb més dedicació que altres. Sabeu qui va ser en Vicent Serra Orvay? Un astònom jordier!

 Vicent Serra Orvay estudiant un eclipsi a través d'un vidre fumat

Vicent Serra Orvay Margalits va néixer a Sant Jordi de ses Salines el 7 d’octubre de 1869. Era fill d’una família de propietaris rurals del pla de ses Salines, la dels Serres de cas Margalits. Amb dotze anys va ingressar al Seminari d’Eivissa. Era un al·lot molt intel·ligent i encara era alumne de filosofia quan va començar a impartir classes de matemàtiques, física i química. Un dels seus alumnes va ser Isidor Macabich Llobet, que anys després va destacar com a periodista, historiador i folkorista. 

Amb només 22 anys va rebre l’ordenació sacerdotal i poc després va celebrar la seva primera missa a l’església de Sant Jordi. Va ser vicari de Jesús i de Sant Antoni de Portmany i l’any 1895 obtingué una canongia a la Catedral. 

Deixant de banda el seu important paper com a home d’església, Vicent Serra dedicà la resta de la seva vida a la investigació, la docència i la lectura.

La història del català a Eivissa no pot fer-se sense tenir en compte la seua contribució. Fou l'enllaç eivissenc de l'investigador Mn. Antoni Maria Alcover per a l'estudi de la llengua catalana a les Pitiüses.  Amb ell Alcover va fer arribar a les nostres illes la seua lletra de convit perquè els eivissencs participassin en la gran tasca lexicogràfica que estava iniciant: elaborar un gran diccionari de la llengua catalana, el Diccionari Català-Valencià-Balear, una de les peces fonamentals de la llengua catalana. Alcover deia d'ell que era un “Col·laborador de poca son”.

L'any 1906 va assistir al Primer Congrés de la Llengua Catalana per donar a conèixer la situació de la llengua catalana a Eivissa. Era la primera vegada que es donava a conèixer la parla d’Eivissa i Formentera al món científic. 

La seua altra gran passió fou l'astronomia. Serra contava així els seus inicis en el món de l'astronomia:

“Tenia més de trenta anys  quan simplement per curiositat vaig encarregar un petit volum d’astronomia escrit en francès i (…) al contacte amb aquelles pàgines vaig veure amb sorpresa que allò era fet per a mi, i no vaig vacil·lar des de llavors a buscar qui pogués endinsar-me als espais siderals”.

Va escriure articles d'astronomia, impartir conferències i mantenir correspondència amb astrònoms de tot el món.

Si en voleu saber més, clicau aquí.

I ara ve la nostra activitat d'expressió escrita d'aquesta setmana: escriu una petita biografia d'una persona de la teua família que hagi destacat per alguna raó o que senzillament sigui especial per a tu. (120-140 paraules)

Assumpte del missatge: Activitat 7

Primera persona del present d'indicatiu a les Illes Balears

Avui a la nostra sessió de Zoom hem conjugat verbs i aquesta és una de les coses de les que hem parlat: la primera persona d'indicatiu a les Illes Balears.

Si clicau aquí, podeu aprofundir un poc en aquest tema.

Anàrem a Sant Miquel

Avui a la nostra sessió de Zoom hem parlat d'aquesta cançó. Una de les cançons tradicionals més populars d'Eivissa! Imprescindible a la motxilla d'un bon eivissenc. 😏

Dues versions amb estils diferents:

Més accentuació

TEORIA

Vocalisme

PRÀCTICA

Exercicis (ATENCIÓ: anar a Activitats de síntesi i fer activitats 39 i 40).

SISENA SETMANA La nit de Sant Joan

Aquesta setmana, el dia 24, és la festa de Sant Joan, que coincideix amb la celebració del solstici d'estiu (que enguany ha set el dissabte dia 20). La festa s’inicia la vigília del dia 24 , la nit del 23, fent foguerons de foc, el foc purificador. La tradició diu que s’han d’encendre nou foguerons, encara que a vegades eren set o tres. La gent salta i balla al voltant d'aquests foguerons. 

A punt d’alba del dia de Sant Joan, segons la llegenda, neix davall el pont Vell de Santa Eulària, una herba màgica que desapareix a l’instant; el que té la sort d’arrancar-ne un tanyet, posar-lo dins una botella negra i tapar-la abans que desaparegui, tendrà un fameliar.

Pels voltants d’aquesta festivitat es van a buscar les herbes aromàtiques. És el moment en què tenen més força i mantenen totes les seues virtuts curatives o remeieres; es recullen romaní, fonoll, frígola, orenga, camamil·la... Abans algun manat d’aquestes herbes, i també de ruda, es tirava dins dels corrals per fer arribar els seus fums saludables també als animals.

Diuen que a Eivissa, el dia de Sant Joan, en sortir el sol , les oliveres giren les fulles cap a ell per saludar-lo.

En aquesta època es mengen els macarrons de Sant Joan. 

Aquí en teniu una recepta (cada casa té la seua!), extreta del fantàstic llibre Eivissa i Formentera La cuina pas a pas de na Joana i en José Manuel Piña, amb fotografies d'en Vicent Marí:

Grau de dificultat: mitjà. 
Temps de preparació: 45 mn

Ingredients:

- 300 g de macarrons de Sant Joan(cintes curtes, planes i ondulades) 
- 1/2  l d'aigua
- 2 cullerades d'oli d'oliva
- 1/2 l de llet
- formatge ratllat
- la pell d'un llimó
- canyella en pols
- canyella en rama
-400 g de sucre

Preparació:

Posau al foc una olla amb l'aigua.
Bulliu els macarrons amb l'oli, la pell del llimó i la canyella en rama, durant 15 mn.
Afegiu-hi la llet i el sucre quan els macarrons hagin absorbit tota l'aigua.
Manteniu la canyella i la pell del llimó dins de l'olla.
Deixau-ho bullir uns 15 mn més, a foc lent.
Colau els macarrons quan hagin absorbit la llet.
Anau col·locant els macarrons en capes, en una font.
Espolsimau, alternativament, amb sucre i canyella.
Finalment, hi podeu afegir la llet que hagi sobrat, sempre que els macarrons no quedin massa clars.
Espolsimau la capa superior de macarrons amb sucre, canyella i formatge eivissenc ratllat.
Serviu-ho fred. Deixau-ho refredar almenys unes 2 hores.

I aquesta és l'activitat d'expressió escrita d'aquesta setmana: escriu la recepta d'un plat que t'agradi cuinar.

Abans de fer-la, pots veure les característiques d'un text instructiu i alguns exemples aquí. 

I també repassar l'ús de l'imperatiu aquí i aquí.

Assumpte del missatge: Activitat 6