"Amb lletra de dona", una antologia d'escriptores de les Pitiüses

 

Voleu descobrir la literatura feta per dones d'Eivissa i Formentera? Aquest llibre és una bona forma de començar!

Començam el mes de maig amb un poema

MAIG DEL RECORD

La llum miraculosa d’aquell matí no era 

la diària claror: desbordament.

El goig, transmès en testament d’abril,

amb el maig era encara més gojós.

Un clar deixondiment —a què?—, un alat

i nombrós cor en mi, i alt, entre el vent.

Esguardar, sentir, sense pensament ni motiu, 

maig també viure, viure'm, delerós.

Blanca rialla, ulls negres. per la fresca

i l'escalf de la festa—l'alegria,

dins meu, com era?—i la gentada errant.

Felicitat, amor, sense intent ni temença,

tothom, comunicable primavera, 

amunt l'alè diví, i aquí, evocat el gaudi.

Marià Villangómez Llobet

 

Autor de la foto: Joan Costa

Començam el mes d'abril amb un poema

 DESPERTAR

Un goig que oblidava es posa
a cantar-me, de matí.
Rera la finestra closa,
quina festa ve a florir?

Ja et conec, alegre albada
que em sotges el despertar.
No és la sola vegada
que m’estires de la mà.

És la llum dolça i primera
que avança pels somnis vells,
amb cridòria matinera,
tota creuada d’ocells;

És el sol que, ja fa estona,
el seu curs lent ha reprès,
i amb mirada que esperona
torna al carrer bell i encès;

És terra meva, és a casa,
és primavera gentil,
i és el goig, florida espasa,
que em penetra el cor d’abril.

Marià Villangómez Llobet

DOTZENA SETMANA La paraula

Heu sentit parlar d'en Marià Villangómez? Si no el coneixeu, l'heu de conèixer! En Marià Villangómez i Llobet (1913-2002) és l'escriptor eivissenc més reconegut.

Va començar a escriure quan era molt jove i va estudiar dret i magisteri a Barcelona, on va conèixer altres grans escriptors i escriptores de la seua època.

Va escriure poesies precioses que descriuen el paisatge i la gent d'Eivissa i va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Aquest és un dels seus poemes més populars:

TERRA NATAL

Arrelar, com un arbre, dins la terra:

no ser núvol endut d’un poc de vent.

Sobre els camps coneguts de cada dia,

veure un cel favorable i diferent.

Mirar com cau, quotidià, el crepuscle,

cada cop renovant-me el sentiment.

Damunt la terra nostra i estimada,

del cor neixen el pi, l’aire i l’ocell.

El blanc record de la infantesa hi sura,

i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.

Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba

de molt antic als llavis de la gent.

El meu amor, la ferma companyia,

vull somiar-hi, entre la mar i el vent.

En Marià Villángomez va fer de mestre a l'escola de Sant Miquel durant molts anys. Al Puig de Missa d'aquell poble hi ha una estàtua seua. La reconeixeu?

Avui m'agradaria regalar-vos un altre poema seu: La paraula.

Ja que parlam de paraules, us convid a llegir sobre:

Les 10 paraules més polides del català

Paraules molt eivissenques

I aquesta és l'activitat d'expressió escrita que us propòs per a aquesta setmana:

Quina és la paraula que més t'agrada del català? Explica'm quina paraula trobes polida, graciosa o curiosa i per què.

Assumpte del missatge: Activitat 12