MAIG DEL RECORD
La llum miraculosa d’aquell matí no era
la diària claror: desbordament.
El goig, transmès en testament d’abril,
amb el maig era encara més gojós.
Un clar deixondiment —a què?—, un alat
i nombrós cor en mi, i alt, entre el vent.
Esguardar, sentir, sense pensament ni motiu,
maig també viure, viure'm, delerós.
Blanca rialla, ulls negres. per la fresca
i l'escalf de la festa—l'alegria,
dins meu, com era?—i la gentada errant.
Felicitat, amor, sense intent ni temença,
tothom, comunicable primavera,
amunt l'alè diví, i aquí, evocat el gaudi.
Marià Villangómez Llobet
Autor de la foto: Joan Costa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada