O de baladre... O de batafaluga... O de bé! Perquè ens ho passarem bé aprenent la llengua, desconfinant la vergonya d'utilitzar-la, descobrint paraules noves, jugant amb les que ja coneixem... Pensant, sentint, somiant, celebrant... en català.
Aquesta setmana, tal com hem acordat entre totes, les propostes del curs seran més lleugeres per tal de poder seguir endavant, malgrat la calor i la feina.
Avui parlam d'animals. Llegiu, si us ve de gust, aquests textos i mirau el vídeo:
Heu sentit parlar d'en Marià Villangómez? Si no el coneixeu, l'heu de conèixer! En Marià Villangómez i Llobet (1913-2002) és l'escriptor eivissenc més reconegut.
Va començar a escriure quan era molt jove i va estudiar dret i
magisteri a Barcelona, on va conèixer altres grans escriptors i
escriptores de la seua època.
Va escriure poesies precioses que descriuen
el paisatge i la gent d'Eivissa i va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Aquest és un dels seus poemes més populars:
TERRA NATAL
Arrelar, com un arbre, dins la terra:
no ser núvol endut d’un poc de vent.
Sobre els camps coneguts de cada dia,
veure un cel favorable i diferent.
Mirar com cau, quotidià, el crepuscle,
cada cop renovant-me el sentiment.
Damunt la terra nostra i estimada,
del cor neixen el pi, l’aire i l’ocell.
El blanc record de la infantesa hi sura,
i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.
Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba
de molt antic als llavis de la gent.
El meu amor, la ferma companyia,
vull somiar-hi, entre la mar i el vent.
En Marià Villángomez va fer de mestre a l'escola de
Sant Miquel durant molts anys. Al Puig de Missa d'aquell poble hi ha
una estàtua seua. La reconeixeu?
Avui m'agradaria regalar-vos un altre poema seu: La paraula.
Ja que parlam de paraules, us convid a llegir sobre:
